Des del primer moment que vaig visitar aquest país, ja fa potser 12 anys, el que més em va agradar és la llum. Ja sabeu, els que em coneixeu, que soc una mica rara, una persona que m'agrada fixar-me amb els petits detalls i que gaudeixo amb qualsevol cosa. Doncs això, que la llum que té aquest país, és fascinant, suposo que deu ser per la seva ubicació, crec que no podria parar mai de fer fotos, sempre les veig a tot arreu.
Ara ens trobem a la tardor, una estació que m'encanta, sempre m'han agradat els seus colors, la llum, veure com els arbres es despullen... i aquí a Anglaterra no és pas diferent, i potser encara més especial, perquè no puc descriure amb paraules els colors del cel, com afecta aquesta llum sobre els arbres, sobre aquets edificis i cases tan diferents a les nostres.
Tens tota la raó. Cada cop més m'afecta la llum. El sol per mi és positiu i en canvi la boira i un dia gris el veig negatiu. Per Barcelona sort en teniu del sol, perquè a Lleida podem estar fins i tot setmanes a veure'l i això s'encomana, la tristor, el ser positiu, el posar-te a fer coses.
ResponEliminaJack l'esbudellador cometia els crims per Londres en dies boirosos. Ja us adonareu que el temps ens afecta anímicament tant sí com no.
Una abraçada i bon blog!
JM.
Ostres, no havia vist el teu comentari jeje aquí a anglaterra he après moltes coses, i una d'elles és fer coses faci el temps que faci. Si hem d'esperar a sortir el dia que faci sol jajaja ens hi florirem. Però sempre, sempre amb sol, pluja, boira o neu, sempre hem de ser positius!!!
ResponEliminaEncantada que t'hagi agradat el blog.
Hln