One year in England...

Sembla mentida, però ja fa un any que estic en aquest país, m'ha passat el temps volant, i realment no en soc conscient. En un any, han passat moltes coses, he viscut moltes experiències i he tingut temps per tot, per riure, per plorar, per pensar, per explorar, per trobar a faltar, per coneixer gent...i després, però ara definitivament, puc dir que m'hi trobo molt bé.

No ha estat fàcil, sempre les novetats, els canvis costen una mica de pair, i no negaré que he tingut els meus moments de baixon i anyorança, de la familia, la terra, la llengua i dels AMICS, però gracies a la Marta i a les companyes de feina, ja m'he adaptat a la nova vida.

El meu anglès, no ho negaré, i els que em coneixeu sabeu que és cert jeje segueix sent bastant patètic, però sempre va millorant, i el que també millora i cada cop més, és la meva vida, després d'un any, i veient que no se quant tornaré (la cosa esta negre a Catalunya, Espanya i Europa en general) doncs és important crear una vida social, i tot i que he conegut molta gent, jo notava que em faltava alguna cosa, una cosa que sempre m'ha agradat fer i que em fa sentir com a casa, ara per fí, l'he trobat, una CORAL.

Un any després de marxar, he fet el pas, i he començat a cantar en un cor, el Bicester Choir & Operatic Society, i a veure què passa jejeje malemant no m'anirà, coneixeré gent, cantaré i m'ho passaré bé, el nivell o la qualitat, ja es veurà, però siguin com siguin sempre estaré més a prop de casa si tinc música a prop!

Us deixo amb una coral que com a molts, m'ha marcat, i que cada cop que escolta aquesta cançó i d'altres seves, m'emocionen jeje la imatge no és molt bona i no soporto que el públic aplauseixi, però els UST sempre agraden!!